Gyps fulvus, voltor comú als Ports de Tortosa-Beseit.Si hagués de fer cas als grecs o als romans, que pensaven que els voltors són aus de mal averany, hauria de presagiar desgràcies cada vegada que vaig Als Ports de Tortosa-Beseit, perquè a partir de les 11 del matí se'ls sol veure amb molta freqüència, a tot arreu i en gran nombre.
No obstant això, entre els egipcis simbolitzava la fecunditat, per suposar que tots els voltors eren femelles a les quals el vent fecundava. El fet és que ni una cosa ni l'altra, aquests animals viuen en societat i són summament feréstecs, arribant a atacar si es veuen acorralats. S'alimenten de carronya i dels cadàvers mengen principalment les entranyes, ataca també a animals malalts o ferits. Menys intel·ligents que les àguiles i els falcons, són desconfiats i covards, però de caràcter violent; viuen sovint en societat, però mai en pau.
Qualsevol pot comprovar això en una voltonera, el lloc on s'alimenten, bé de forma natural, bé sostinguts per l'home, com és el cas de l'Observatori d'aus 'Mas de Bunyol" en Vallderoures, on els alimenten diàriament amb pollastres i conills morts, en una sort de circ per a curiosos que paguen per veure el grotesc espectacle, segons sembla arriben voltors de llocs tan allunyats com les serres de Madrid, però la majoria viuen als Ports de Tortosa-Beseit. Us deixo una foto de la seva pàgina web perquè us feu una idea.Aquest és el motiu que no apareguin fins a les 11 del matí, doncs és quan acaba el circ i tornen cada grup a la seva zona a campejar en vol sostingut.
Les fotos que podeu vore són del Voltor comú, Gyps fulvus, preses als ports.

Etimologia: Gyps fulvus, del grec gyps, gypsos, or. fosc. en ll., vultur, uris,. Vulturius, de volo. m. Plin., Virg., Voltor, au de rapinya, i rapinya és acció de prendre violentament. / fig. Sen., Mart. Home rapaç, àvid a agafar la presa, codiciós, au de presa. / Sen. Captador d'herències.Volo, as, āre, āvi, ātum. de or. fosc. v. intr. Cic. Volar; tendir el vol. Volare in coelum, Plaut. volar al cel. / Volat ille per aera magnum remigio alarum, Virg., tendeix el vol batent les seves ales per l'immens espai.
Gyps, del grec Gyps, el mateix origen que guix; pedra calcinada. Per via llatina Gypso as, āre, āvi, ātum, de gypsum, v. tr. Col. Blanquejar amb guix, enguixar. / Gypsātus, a, um. p. de pr. de gypso; marcat amb guix. / Gypsati pedes, Ov., Tib., peus marcats amg guix, per indicar esclaus a la venda. Per tant, segons pareix del color del guix. Claret. No pareix tindre ralació amb voltor.
I fulvus, del llatí fulvus, a, um. de or. fosc. adj. Lucr., Hor., Virg., Groguenc, lleonat, vermellós. / Sil., Mart., d'or. Fulva moneta, Mart., Moneda d'or. / Virg. Gell. D'un color format per una bareja de verd i vermell. Fulva oliva, Virg. la verdosa oliva. / També lluminós, brillant. Fulva sidera, Tib. Estels brillants.
Qualsevol ampliació etimològica serà benvinguda.





