De caràcter violent, viuen sovint en societat, però mai en pau.

Gyps fulvus, voltor comú als Ports de Tortosa-Beseit.
Si hagués de fer cas als grecs o als romans, que pensaven que els voltors són aus de mal averany, hauria de presagiar desgràcies cada vegada que vaig Als Ports de Tortosa-Beseit, perquè a partir de les 11 del matí se'ls sol veure amb molta freqüència, a tot arreu i en gran nombre.
No obstant això, entre els egipcis simbolitzava la fecunditat, per suposar que tots els voltors eren femelles a les quals el vent fecundava. El fet és que ni una cosa ni l'altra, aquests animals viuen en societat i són summament feréstecs, arribant a atacar si es veuen acorralats. S'alimenten de carronya i dels cadàvers mengen principalment les entranyes, ataca també a animals malalts o ferits. Menys intel·ligents que les àguiles i els falcons, són desconfiats i covards, però de caràcter violent; viuen sovint en societat, però mai en pau.
Qualsevol pot comprovar això en una voltonera, el lloc on s'alimenten, bé de forma natural, bé sostinguts per l'home, com és el cas de l'Observatori d'aus 'Mas de Bunyol" en Vallderoures, on els alimenten diàriament amb pollastres i conills morts, en una sort de circ per a curiosos que paguen per veure el grotesc espectacle, segons sembla arriben voltors de llocs tan allunyats com les serres de Madrid, però la majoria viuen als Ports de Tortosa-Beseit. Us deixo una foto de la seva pàgina web perquè us feu una idea.
Aquest és el motiu que no apareguin fins a les 11 del matí, doncs és quan acaba el circ i tornen cada grup a la seva zona a campejar en vol sostingut.
Les fotos que podeu vore són del Voltor comú, Gyps fulvus, preses als ports.


Etimologia: Gyps fulvus, del grec gyps, gypsos, or. fosc. en ll., vultur, uris,. Vulturius, de volo. m. Plin., Virg., Voltor, au de rapinya, i rapinya és acció de prendre violentament. / fig. Sen., Mart. Home rapaç, àvid a agafar la presa, codiciós, au de presa. / Sen. Captador d'herències.
Volo, as, āre, āvi, ātum. de or. fosc. v. intr. Cic. Volar; tendir el vol. Volare in coelum, Plaut. volar al cel. / Volat ille per aera magnum remigio alarum, Virg., tendeix el vol batent les seves ales per l'immens espai.
Gyps, del grec Gyps, el mateix origen que guix; pedra calcinada. Per via llatina Gypso as, āre, āvi, ātum, de gypsum, v. tr. Col. Blanquejar amb guix, enguixar. / Gypsātus, a, um. p. de pr. de gypso; marcat amb guix. / Gypsati pedes, Ov., Tib., peus marcats amg guix, per indicar esclaus a la venda. Per tant, segons pareix del color del guix. Claret. No pareix tindre ralació amb voltor.
I fulvus, del llatí fulvus, a, um. de or. fosc. adj. Lucr., Hor., Virg., Groguenc, lleonat, vermellós. / Sil., Mart., d'or. Fulva moneta, Mart., Moneda d'or. / Virg. Gell. D'un color format per una bareja de verd i vermell. Fulva oliva, Virg. la verdosa oliva. / També lluminós, brillant. Fulva sidera, Tib. Estels brillants.
Qualsevol ampliació etimològica serà benvinguda.

El meu objectiu no és omplir la cistella de rovellons.

Quan arriba la temporada de bolets, tots els anys tinc el costum de sortir amb els amics, encara que sigui un dia, a recol·lectar-los; ells ja saben que el meu objectiu no és omplir la cistella de rovellons, sinó una altra cosa, així que em passo el dia a la recerca i captura, encara que sigui metafòrica, doncs el que vull és fotografiar espècies de bolets que trobo pel bosc.
Segons sembla, la classificació de bolets és un autèntic calaix de sastre i només comença a aclarir-se ara, així que no estan determinades.
Com estem en temporada, aquí van unes quantes espècies de les que hi ha per 'Els Ports de Tortosa-Beseit' trobades aquí i allà.

La humilitat és consumida per l'arrogància i la vanitat.

Segons sembla, la tècnica del copy & paste, no només s'utilitza en internet, sinó també en la fabricació de llibres; això és el que m'he trobat en un llibre de botànica local, concretament un dels Ports de Tortosa-Beseit, un llista alfabètica de plantes amb informació copiada amb petites modificacions d'altres publicacions anteriors.
Sembla que les tasques d'investigació es reduïxen a recopilació i còpia de dades, potser tinguin raó els pensadors cristians de l'edat mitja amb allò que la ciència no és més que 'una sublim recapitulació de coneixements'.
Clar que la cosa és molt patent en internet i pots trobar-te la mateixa informació repetida fins a la sacietat amb facilitat, no obstant això la qüestió no és tan clara en les edicions impreses perquè has de comparar-les amb altres edicions i per a això cal estar molt interessat, haver llegit sobre el tema i saber de què s'està tractant per a reconèixer aquests fragments originals d'autors coneguts i no esmentats, impresos de nou, retocats si acàs, per a no semblar el que és; malmetre l'original amb noves paraules que diuen el mateix, pitjor.
On queda el correcte, el bon gust de nomenar la font?
La humilitat és consumida per l'arrogància i la vanitat.
És la moda de la quantitat i qualitat a qualsevol preu. No és suficient amb aportar una breu o extensa experiència pròpia, diferent al que ja s'ha publicat, alguna cosa que afegir a aquesta o aquella història; cal buscar, copiar i pegar, cal omplir espais amb la ciència i les opinions d'uns altres.
En fi, aquest llibre té boniques fotos que sí són originals.
_