Borinots i Bufaforats.

Bombus terrestris, Bombus pratorum.
Els borinots o bufaforats; grans, pesats i peluts, gairebé sempre negres amb més o menys bandes grogues, són del gènere Bombus. Tots aquests himenòpters són insectes socials, viuen en comunitat i la femella, desprès d'hibernar, construïx el seu niu en primavera a un cau de ratolí o talp o a un forat similar, també amb fullarasca dissimulat a les plantes, amb un sol orifici d'accés. Fabrica desprès una cel·la de cera, al ompli de pol·len amb mel, el 'pa de mel', i diposita dins un parell d'ous.
Construïxen també grosseres cel·les que omplin de mel pura que serveix de reserva per als dies roïns. Reaumur, físic i naturalista francès (1683-1757), explica que els segadors que li proporcionaven els nius, coneixien bé aquestos dipòsits i s'aficionaven a veure el contingut.

Huber, naturalista suís (1777-1840), cita el següent fet que testifica la bondat del seu caràcter: <'Vaig col·locar un niu de borinots baix un rusc d'abelles. Va arribar l'època d'escassesa i les abelles van robar les poques provisions que guardaven els borinots, a pesar d'això aquestos van seguir treballant. Un altre dia, les abelles acossades per la necessitat, presentaren les seves trompes als borinots, com demanant una ajuda, i van partir amb les veïnes la mel recol·lectada.'>
Pere Huber conta que es va valdre d'un curiós mètode per estudiar les costums dels bufaforats: <'Havia recobert un niu de borinots amb una campana de vidre que no s'adaptava del tot a la base de la taula sobre la que estava col·locada, pel que vaig reomplir els forats amb una tela grossera que vaig fer entrar molt endins per evitar les fugues. El rusc estava emplaçat al meu gabinet, un llarg canal cobert de vidre i adaptat al accés de la campana, conduïa els borinots fins l'exterior de la casa per una apertura practicada a la fusta de la finestra. Aquestes precaucions em permetien observar els insectes sense temor de ser picat. Els borinots van atacar la tela, van desfer-la arrencant els fils poc a poc, van cardar-los amb les mandíbules i els van tallar prims i suaus, reunits aquestos filaments amb les potes van formar boletes que carregaven a l'esquena. Molts borinots estaven ocupats contínuament amb aquesta activitat que va durar un mes, fins que el rusc va estar cobert d'una capa de més d'una polsada d'espessor. Altres borinots van desfer la coberta del llibre que em va valdre per a cobrir la caixa en que van estar en certa ocasió; van tallar el paper en trosets i van posar-lo a sobre del seu niu. Els borinots de tot poden treure partit per posar el seu niu a cobert, quan no tenen molsa.'>

Etimologia: Bombus terrestris, Bombus, i, del gr. bómbos, m. Varr. Brumit de les abelles. / Lucr. Suet. Soroll sord, soroll que ressona, retrunyeix, atrona. Bombus pedum, Enn., soroll de passes. / Del gr. Bómbos, oi, m. Soroll sord. / Bombéo, produir un soroll sonor, ressonar, brumir. / Bombiliós, m. Tot insecte brumidor, expressador de la remor confusa que fa un cos en moviment molt ràpid i repetitiu.
I terrestris, de terra, adj. Propi o relatiu a la terra, que viu a la terra. Terrestre iter, Caes., viatge per la terra. Terrestres pecudes, Plaut., animals terrestres, que viuen a la terra. Terrestris cena, Plaut., menjar de llegums. I més. / Terra, ae, d'or. fosc. Terra locata in media sede mundi, Cic., la terra situada en el centre de l'univers. I més.
Etimologia: pratorum, de pratum, i, d'or. fosc. n. Cic. Prat, prada. Prata secare, Plin., segar els prats. Ex segetibus prata facere, Varr., transformar el conreu en prada.
Etimologia: Borinot, d'or. fosc, derivat de borinar, potser del germ. boro, barrina i també en it. burino. En el sentit d'obrir forat, com el sinònim local bufaforats. Per la mania que té el borinot d'aplicar-se a una cavitat com si volgués afonar-la. Original publicat per Eugeni Guzman
_

Mascle de Podarcis hispanica.

Mascle de Podarcis hispanica als Ports de Tortosa Beseit.

La sargantana ibèrica no pareix ser una espècie única i podrien donar-se fins a cinc espècies diferents a la península. La separació ecològica amb la sargantana roquera és molt sovint complexa, quan es troben juntes, aquesta pot grimpar menys que la sargantana ibèrica.
Arriba fins als 2500 metres d'altitud, com és una espècie grimpadora, es troba a llocs escarpats, murs naturals i també a llocs boscosos. Sovint es substituïda per altres lacèrtids en hàbitats menys escarpats com la sargantana cua-roja, cuallarga, cendrosa i altres Podarcis.

Etimologia: Podarcis hispanica, del ll. Podarces, cis, del gr. podarké, n. pr. f. Hyg. Podarce, una de les harpies. Mit., Podarga de podarce, harpia mare de Jant i Bali, caballs d'Aquiles, que va concebre a Cèfir. / Podarces, Mit., Primer nom de Priam. / Fill de Incles, que va anar al lloc de Troia amb un exèrcit de tesalis i era germà de Protesilao. Va succeir a Protesilao II.

Podarcis del gr. pous, podos, peu i -arcis, genitiu sing. del ll. Arx. I Arx, arcis, f. Varr., Caes., Cic., Nep., Sall., Fortalesa, castell, mur, alcàsser, ciutadella. / Arx Capitolii, Tac., la fortalessa o alcàsser del capitoli. / Arcem alicui tradere, Nep., lliurar a un la fortalesa. / Virg. Plaça forta, ciutat. Amphion Thebanae conditor arcis, Hor., Anfló, fundador de la ciutat de Tebes.
Que és comuna als murs i llocs construïts amb pedra? Podarcis, que puja pels murs sense dificultat. És sabuda la facilitat que té la sargantana per a escalar parets verticals. Wagler va descriure el gènere com pedibus celer, això és peus ràpids.
I hispanica, del ll. hispania, adj. Suet. Propi d'Hispania. Hispania, Liv. Cic. n. pr. f. Hispania. Hispania citerior, Caes., Espanya Citerior o Tarraconense. Hispania ulterior, Caes., Espanya Ulterior (Bètica i Lusitania). / En pl. Hispaniae. Cic.

Perillosa batuda al Porc Senglar.

Fa pocs dies que vaig anar d'excursió pel barranc de la Galera i havia una batuda al porc senglar. Molts de caçadors amb gossos buscaven matar tants d'animals com trobessin.
El fet es que vaig preguntar on acabava la batuda i desprès d'informar-me encara em vaig allunyar uns bon tros per no trobar-me amb els caçadors.
A mida que pujava per una clapissa de la muntanya, vaig fixar-me que no feien més que passar cabretes en grups petits en direcció contrària als trets, molts de grupets fugint dels caçadors i jo hagués tingut que fer el mateix.
No va ser possible, quan vaig acabar l'excursió i ja anava pel camí en direcció al cotxe, a un parell de kilòmetres d'on em van informar que s'acabava la batuda, s'hem va creuar un porc senglar pel camí a uns pocs metres de mi, l'animal estava terroritzat, mort de por, tenia la mandíbula inferior trencada per un tret, la portava penjant. Quan em va trobar de cara, va escapar en direcció a una sèquia que havia a l'altra part del barranc per refrescar-se uns instants.
Pocs minuts desprès van arribar els caçadors, dos d'ells cridant excitadament amb el contacte visual amb l'animal, l'altre que estava uns metres més amunt de la sèquia, seguia les indicacions dels primers fins que el va localitzar, va disparar-li tres trets i aquí acaba la història d'aquest animal ferit i mort de por.
_

Fa 5 milions d'anys, va esdevenir un fet extraordinari.

Femelles de Podarcis muralis. Trobar sargantanes roqueres és fàcil, només cal acostar-se als murs en el camp, llocs rocosos en zones de muntanya a l'abric del vent i assolellades o cants rodats, en els mesos de primavera i estiu per a veure a aquesta descarada i curiosa espècie, molt freqüent per la zona. Els mascles són territorials i si t'acostes a examinar-los, no solen fugir a amagar-se, més aviat el contrari. Existeix una considerable variació en el dibuix fins i tot dintre de la mateixa població.

Segons sembla, la sargantana roquera podria provenir d'Itàlia i que d'allí s'estengués per la resta del Mediterrani, fins a recalar en la península en dates recents de l'escala evolutiva. Se sap que el Mediterrani occidental va estar sotmès en el passat a grans alteracions de clima i vegetació, relacionades amb oscil·lacions en el nivell del mar i canvis en la posició de les plaques continentals europea i africana. En el miocè mig, fa uns 15 milions d'anys, el clima mediterrani era més càlid i pel que sembla ja existia un període de sequera anual. Però a la fi del miocè, fa uns 6 o 5 milions d'anys, va esdevenir un fet extraordinari, un canvi important en el Mediterrani; les plaques europea i africana es trobaven en contacte, Europa i Àfrica estaven unides per mig de la microplaca ibèrica, així que la Península no era tal i el Mediterrani estava totalment aïllat de l'Atlàntic, al mateix temps la severa sequera havia començat a manifestar-se de manera patent. Com a conseqüència d'això, va esdevenir una dràstica evaporació que va produir la desecació de gran part del Mediterrani, el que va permetre la migració d'espècies vegetals i animals. En aquest moment Ibèria era via de pas entre Europa i Àfrica, el que va permetre una gran diversitat biològica.

És fàcil entendre que gràcies a la variada orografia existent i la diversitat de mitjans en cadenes muntanyenques, poguessin les espècies desplaçar-se dalt i baix en funció del clima. No sé si va ser llavors quan va entrar aquesta espècie en la península, el fet és que té parents directes a Itàlia, aquesta és la proposta d'una possible migració.
Aquestes fotos estan preses als Ports de Tortosa-Beseit.

Etimologia: Podarcis muralis, del ll. Podarces, cis, del gr. podarké, n. pr. f. Hyg. Podarce, una de les harpies. Mit., Podarga de podarce, harpia mare de Jant i Bali, caballs d'Aquiles, que va concebre a Cèfir. / Podarces, Mit., Primer nom de Priam. / Fill de Incles, que va anar al lloc de Troia amb un exèrcit de tesalis i era germà de Protesilao. Va succeir a Protesilao II.
Podarcis del gr. pous, podos, peu i -arcis, genitiu sing. del ll. Arx. I Arx, arcis, f. Varr., Caes., Cic., Nep., Sall., Fortalesa, castell, mur, alcàsser, ciutadella. / Arx Capitolii, Tac., la fortalessa o alcàsser del capitoli. / Arcem alicui tradere, Nep., lliurar a un la fortalesa. / Virg. Plaça forta, ciutat. Amphion Thebanae conditor arcis, Hor., Anfló, fundador de la ciutat de Tebes.
Que és comuna als murs i llocs construïts amb pedra? Podarcis, que puja pels murs sense dificultat. És sabuda la facilitat que té la sargantana roquera per a escalar parets verticals. Wagler va descriure el gènere com pedibus celer, això és peus ràpids.
I muralis, del ll. murus, adj. Plin. De mur, mural. Propi del mur o relatiu a ell, que se sol criar en els murs. / Muralis machina, Plin., màquina per a batre els murs, l'ariet. / Muralis fossa, Sil., fossa que envoltava el mur. / Muralis corona, Liv., corona mural, que es donava al soldat que havia estat el primer a escalar el mur d'una ciutat assetjada; o també en Lucr., corona de Cibeles, formada de torres i murs, amb que es representava a Cibeles.
_

De caràcter violent, viuen sovint en societat, però mai en pau.

Gyps fulvus, voltor comú als Ports de Tortosa-Beseit.
Si hagués de fer cas als grecs o als romans, que pensaven que els voltors són aus de mal averany, hauria de presagiar desgràcies cada vegada que vaig Als Ports de Tortosa-Beseit, perquè a partir de les 11 del matí se'ls sol veure amb molta freqüència, a tot arreu i en gran nombre.
No obstant això, entre els egipcis simbolitzava la fecunditat, per suposar que tots els voltors eren femelles a les quals el vent fecundava. El fet és que ni una cosa ni l'altra, aquests animals viuen en societat i són summament feréstecs, arribant a atacar si es veuen acorralats. S'alimenten de carronya i dels cadàvers mengen principalment les entranyes, ataca també a animals malalts o ferits. Menys intel·ligents que les àguiles i els falcons, són desconfiats i covards, però de caràcter violent; viuen sovint en societat, però mai en pau.
Qualsevol pot comprovar això en una voltonera, el lloc on s'alimenten, bé de forma natural, bé sostinguts per l'home, com és el cas de l'Observatori d'aus 'Mas de Bunyol" en Vallderoures, on els alimenten diàriament amb pollastres i conills morts, en una sort de circ per a curiosos que paguen per veure el grotesc espectacle, segons sembla arriben voltors de llocs tan allunyats com les serres de Madrid, però la majoria viuen als Ports de Tortosa-Beseit. Us deixo una foto de la seva pàgina web perquè us feu una idea.
Aquest és el motiu que no apareguin fins a les 11 del matí, doncs és quan acaba el circ i tornen cada grup a la seva zona a campejar en vol sostingut.
Les fotos que podeu vore són del Voltor comú, Gyps fulvus, preses als ports.


Etimologia: Gyps fulvus, del grec gyps, gypsos, or. fosc. en ll., vultur, uris,. Vulturius, de volo. m. Plin., Virg., Voltor, au de rapinya, i rapinya és acció de prendre violentament. / fig. Sen., Mart. Home rapaç, àvid a agafar la presa, codiciós, au de presa. / Sen. Captador d'herències.
Volo, as, āre, āvi, ātum. de or. fosc. v. intr. Cic. Volar; tendir el vol. Volare in coelum, Plaut. volar al cel. / Volat ille per aera magnum remigio alarum, Virg., tendeix el vol batent les seves ales per l'immens espai.
Gyps, del grec Gyps, el mateix origen que guix; pedra calcinada. Per via llatina Gypso as, āre, āvi, ātum, de gypsum, v. tr. Col. Blanquejar amb guix, enguixar. / Gypsātus, a, um. p. de pr. de gypso; marcat amb guix. / Gypsati pedes, Ov., Tib., peus marcats amg guix, per indicar esclaus a la venda. Per tant, segons pareix del color del guix. Claret. No pareix tindre ralació amb voltor.
I fulvus, del llatí fulvus, a, um. de or. fosc. adj. Lucr., Hor., Virg., Groguenc, lleonat, vermellós. / Sil., Mart., d'or. Fulva moneta, Mart., Moneda d'or. / Virg. Gell. D'un color format per una bareja de verd i vermell. Fulva oliva, Virg. la verdosa oliva. / També lluminós, brillant. Fulva sidera, Tib. Estels brillants.
_